18 enero 2017

Desigualtats socials.


En aquesta entrada us expliquem més detalladament que són les desigualtats socials.


LES DESIGUALTATS SOCIALS

El concepte de desigualtat social ens remet a l’accés diferencial de les persones als recursos.
Els seu estudi es fonamental per diferents motius:
·         L’accés als recursos està relacionat amb les condicions de vida de la gent, pot condicionar la integració a la societat.
·         És important per la relació entre els recursos i el poder.
·         La desigualtat és la base de la xarxa de relacions socials que constitueixen l’estructura social.
L’origen cal buscar-lo en els processos socials.
Quan les societats es doten d’una organització i una tecnologia que permet produir  i acumular riqueses es fa més evident.
En les ciutats que han desenvolupat sistemes productius que permeten l’acumulació de riquesa, l’origen es troba en la divisió social del treball.
La nostra societat organitza la divisió de treball en 2 grups:
·         El mercat de treball, que consisteix en producció a canvi d’un salari (hi ha ocupacions amb més salari que altres).
·         El treball dins la família, és un treball ocult perquè no és reconegut, no és valorat i no rep cap remuneració.

El Capitalisme i les classes socials.
El Capitalisme, fenomen social que apareix a Europa a mitjans del segle XIX.
Es basa en la producció per un mercat i la finalitat es obtenir beneficis. Coincideix amb l’existència d’empreses industrials amb una organització racional de la producció amb la utilització de màquines.
L’eix central és el mercat per aconseguir acumular capital cal anar ampliant els mercats.
El poder econòmic i polític el deté la burgesia.
La producció es basa en la propietat privada dels mitjans de producció i la mà d’obra a les ciutats. L’estat passa a ser el principal instrument d’organització de les relacions socials.
Suposa un canvi cultural implantant nous valors a la societat. Les relacions entre les persones estan fortament determinades per les regles de l’economia i del mercat.
S’ha de tenir en compte dos aspectes:
·         El canvi profund que estaria passant a ser productora de serveis en comptes de producció de mercaderies.
·         La innovació científica i tecnològica que condiciona la manera de produir i els objectius de la producció, revoluciona les bases del poder i de la distribució de recursos.
CANVIS:
1.       Producció i ocupació.
Les ocupacions industrials han disminuït, s’han incrementat les ocupacions de serveis (amb diferències en la qualificació necessària), el treball cada cop més autònom i cada vegada més precari (augment de l’atur), treball temporal o a temps parcial i la incorporació de la dona al mercat laboral.
2.       Propietat i en l’estructura productiva.
Amb la societat anònima la propietat dels mitjans de producció s’ha despersonalitzat.
3.       Canvis culturals.
El dret a l’educació ha fet augmentar el grau de qualificació de la població, però no les possibilitats de mobilitat social (condicions de partença -sexe, classe, ètnia).
4.       Desaparició del conflicte social.
No hi ha conflicte sindical, les negociacions són individualitzades i corporativistes.

ESTRUCTURA DE CLASSES
-          Burgesia.
L’origen es troba en els comerciants del segle XVI que amb el comerç colonial troben noves possibilitats per a l’enriquiment. Amb la Revolució Industrial s’obren noves possibilitats de producció que aprofiten.
El poder es basa en la propietat i el control dels recursos i la tecnologia.
Hi ha distincions dins de la burgesia:
·         Segons el mercat es pot parlar de burgesia industrial i de burgesia financera.
·         Segons el poder d’alta i de baixa burgesia.
Avui, la burgesia és qui imposa els seus valors i posseeix el poder.
-          La classe obrera.
Procedeix de l’agricultura i del sector dels artesans. La industrialització origina la seva proletarització, ocupant-los en fàbriques i concentrant-los en la perifèria dels nuclis urbans. La proletarització suposà la precarització de les seves condicions de treball i vida.
Hi ha diferències dins la classe obrera.
Es caracteritza per unes condicions bastant comunes i manca total de privilegis.
A principis dels anys 30 es produeix una millora de les condicions de vida per la importància que es dóna a la incorporació de la classe obrera al consum.



-          Les classes mitjanes.
Posicions intermèdies entre la burgesia i la classe obrera.
En la primera fase d’industrialització estaven formades pels petits propietaris, i més tard es van incorporar els professional liberals, tècnics... Aquests es troben més a prop de la burgesia i es caracteritzaven per una ideologia conservadora.
-          Els camperols.
S’ha viscut un procés de reducció d’aquest sector i la seva progressiva incorporació al sistema capitalista.
Es poden distingir 3 grups:
·         Agricultura capitalista basada en explotacions molt productives i tecnificades.
·         Petites explotacions agrícoles condemnades a desaparèixer.
·         Explotacions mitjanes, modernitzades però amb difícil supervivència.
Per comprendre millor quina és la estructura de classes cal tenir en compte el següent:
-          La naturalesa del poder i qui el deté.
El poder no neix només de l’economia, sinó també de la política... Malgrat tot el poder econòmic segueix essent clau.
-          La naturalesa de les relacions entre classes.
El conflicte entre classes s´ha regulat. De totes maneres han aparegut nous moviments de protesta, integrats per membres de les classes mitjanes.
-          Existeix una classe dominant com ho era la burgesia?
El primer que cal constatar és la complexitat dels sectors dominants en les societats desenvolupades. Les fonts de poder són diferents i els interessos també. La riquesa es concentra en poques mans perquè el poder prové tant de la propietat dels mitjans de producció com del control i la qualificació. El poder avui es control o influència sobre els recursos.
Podem afirmar que encara existeix una classe dominant però està molt diversificada.
-          Com és la classe obrera?
Ha sofert una sèrie de canvis: aburgesament, desunió, reducció del nombre de treballadors industrials i l’augment del sector de serveis que és més diversificat.
-          Han canviat les classes mitjanes?
Juguen un paper integrador i apaivagador del conflicte. Defensaven valors com el consum creixent, expectatives de mobilitat, l’individualisme i basen la seva posició en l’educació i en el prestigi del seu treball.
La desigualtat per raons de gènere.
A les societats capitalistes la dona i l’home són iguals davant la llei, però no ho són realment. Encara hi ha àmbits majoritàriament masculins i àmbits majoritàriament femenins, la taxa d’activitat dels homes és molt superior a la de les dones, etc.
El concepte de gènere s’utilitza per tal de diferenciar els trets biològic, a partir de la diferència sexual es construeix la desigualtat de gènere. Un exemple de la desigualtat seria el repartiment de les tasques segons els sexe, els homes treballen fora i les dones a casa.
La desigualtat per raons d’edat.
En el món actual hem passat d’una societat en la qual l’augment de l’edat tendia a conferir poder i recursos a una societat en què vells i joves tenen menys accés als recursos econòmics i de poder.
En les societats avançades, joves i vells pateixen nivells alts de pobresa i no hi ha massa acord sobre les causes. Uns diuen que les desigualtats d’edat es donen perquè l’edat s’utilitza com a criteri d’assignació de rols i altres diuen que la sortida del mercat de treball és l’element per a explicar la precarietat en els grups d’edat. En el cas de les dones la precarietat augmenta.
Aquest tipus de desigualtat cada vegada és més gran.
La desigualtat per raons ètniques.
La ciència considera que dins de l’espècie humana no existeixen les races.
El terme “raça” pretén justificar certes desigualtats en funció de les diferències físiques externes. El terme “etnicitat” es refereix a la identitat cultural. Per això els membres d’un grup ètnic es veuen a si mateixos culturalment diferents i són percebuts pels altres d’igual manera.
Les distincions ètniques no són neutrals estan associades a formes de desigualtat econòmica o de poder.
La desigualtat de classe, els fenòmens del racisme i de la xenofòbia està relacionat amb la immigració econòmica i també hi ha cas del gènere, ja que les dones pateixen fortes desigualtats internes.