VÍDEO FINAL DEL NOSTRE PROJECTE

https://www.youtube.com/watch?v=fgwjJcUssLM

Valoració personal - Clàudia Martínez

Personalment, aquest projecte m'ha agradat i servit de molt més del que m'esperava.
M'he documentat i investigat sobre un tema que feia temps que em preocupava, ja que, cada cop veig més gent en aquesta situació. A més, abans d'endinsar-me en aquest projecte, jo no sabia la majoria de les coses que he descobert: les causes (reals) per les quals estan al carrer, el nombre d'individus en situacions precàries, institucions i associacions solidàries en aquest aspecte...
Tot això m'ha servit per posar-me en la pell dels qui ho pateixen i reflexionar com d'un dia per un altre, la teva vida pot canviar al complet. Això també et fa valorar el que tens.

El servei que vam fer el passat diumenge em va fer sentir útil i molt bé amb mi mateixa; veure com canviava la cara de la gent que passava a demanar quan els hi feies un somriure o els hi deies bon profit, no té preu.

És per això, que quan tingui l'oportunitat la tornaré a fer, m'ha semblat molt gratificant i, quan tingui 18 anys, m'agradaria participar com a voluntària en alguna associació d'aquestes o qui sap, crear la meva pròpia.

Valoració personal - Lara París

VALORACIÓ PERSONAL

Quan vam començar amb l'APS i vam decidir el tema, em va entrar curiositat, volia saber més.

Aquest projecte m'ha aportat coneixements sobre un tema que prèviament no tenia molt present i m'ha fet posar-me en la pell d'aquelles persones que ho estan pasant malament i que fan el que poden per sortir d'aquesta situació. La recerca d'informació em va aportar xifres i dades que desconeixia, però crec que el que més m'ha ajudat a entendre la situació ha sigut les hores de servei.

El que més em va agradar va ser les hores de servei que vam realitzar el passat 7 de maig a Estació del Nord. Allà vaig aprendre moltes coses sobre les desigualtats, com ara que hi han moltes nacionalitats i gent de diferents edats. Al poder parlar amb la gent que prepara i serveix/entrega el menjar em va servir d'inspiració i vaig decidir de tornar a fer-ho, perquè ajudar als demés no costa res, sense esperar res a canvi, l'únic satisfacció.

Per altre banda, fer aquest treball amb les meves companyes d'APS ha sigut gratificant, no només perquè hem treballat molt bé juntes sinó que, hem après les unes de les altres i hem treballat en equip.

Aquesta APS m'ha aportat una nova experiència i espero que es segueixi realitzant al llarg dels anys perquè així els joves poden veure això amb uns altres ulls i que poden ajudar sense esperar res a canvi. Definitivament no hauria volgut fer altre APS que no fos aquesta.

ES NECESSITA UN CANVI EN LA SOCIETAT.

Valoració personal- Laura Farré

Valoració personal de l'APS

Personalment, crec que no podria haver treballat en una APS millor.

Al principi de curs vaig escollir l'APS de biologia, però vaig acabar fent l'APS d'economia, la qual cosa al principi em va disgustar perquè no era el que jo volia, però a mesura que passava el curs m'anava agradant molt més el que feiem dins d'aquesta APS.

Jo tornaria a repetir moltes vegades més les hores de servei que hem fet perquè han sigut una experiència única. Veure en primera persona el somriure dels sense sostre quan se'ls hi dóna el menjar és genial, i és una sensació que et fa sentir orgullós del que estàs fent per ells.

A l'hora de buscar la informació per posar-la al blog o per detallar a classe alguna documentació per als companys que no formen part de l'APS, he conegut molta informació sobre totes les desigualtats que hi ha arreu del món, i també, gràcies a aquesta recerca de documentació he pogut conscienciar-me més del que està passant al meu voltant, en el meu propi barri, a Barcelona.

Pot ser, la propera vegada, a l'hora de escollir un servei, el professor o l'entitat escolar, ens podria oferir diferents opcions per escollir, perquè nosaltres hem hagut de decidir soles quin seria el servei que fariem per completar el projecte.

Però si parlem de facilitar-nos informació en llibres, vídeos, etc, el professor si ens ha ajudat molt en aquest aspecte. I gràcies a ell hem pogut extreure molta documentació per el blog de desigualtats socials.

M'agradat molt aquest projecte, i ha sigut una experiència nova en tots els aspectes, tant en el servei, com en la documentació, de les dues maneres he aprés moltes coses noves, i he pogut ajudar a persones sense sostre, i a més a més, he conegut gent nova que forma part de l'entitat privada que fa aquest treball d'ajudar a les persones que ho necessiten realment.

Definitivament, tornaré a repartir menjar entre els sense sostre i tornaré a fer-los feliços, encara que sigui per un instant.

Cada oportunitat que ens ofereix el món per ajudar a fer un canvi en la nostra societat, s'ha d'aprofitar al màxim.

7 de maig

Valoració personal - Meritxell Carbó

Des del primer moment que vam triar la temàtica de l'APS, em va fer il·lusió treballar i aprendre més coses, de les que potser no era conscient.

Contra més investigàvem i més sabíem, més ganes tenia de fer alguna cosa al respecte i ajudar, ja sigui a través del blog o en persona.

El projecte en general m'ha agradat molt, i el que destacaria i diria que ha sigut més especial per mi, va ser el repartiment del menjar. En aquell moment vaig valorar tot el que tenim i sobretot la sort de no estar passant per aquella situació, ja que no és agradable. Trobo que és una experiència que tothom hauria de viure i experimentar ja que et fa créixer com a persona.

Gràcies a l'APS he conegut més sobre el tema i me n'adono de que casi no sabia res i la majoria del que sabia eren prejudicis, i ara m'he adonat de la dura vida que tenen i que hi ha molts motius per acabar al carrer, i que en qualsevol moment podem ser nosaltres els que estem al carrer.

A part d'aprendre sobre el tema, també m'ha servit el fet de fer-ho en grup, ja que hem aprés les unes de les altres, i agraeixo les companyes que em van tocar ja que ens hem ajudat mútuament, i ens hem complementat molt bé.

.En la meva opinió ha valgut molt la pena fer l'APS sobre les desigualtats i centrar-nos en els sense sostre, el resultat ha sigut molt positiu, em quedo amb l'aprenentatge i la satisfacció d'haver ajudat sense esperar res a canvi i en un futur m'agradaria continuar ajudant i donar visibilitat a aquesta problemàtica.

Repetiria aquesta APS sense dubtar-ho, ha sigut una de les millors experiències.

HEM D'ACABAR AMB LA DESIGUALTAT!

Cronologia de difusió

El nostre mètode de difusió no ha sigut un pòster, sinó què hem fet una presentació sobre les desigualtats a classe (És la desigualtat: estúpid).

També un dia, vam fer grups a classe i els hi vam explicar als nostres companys de que anava l'APS i, a continuació, els hi vam fer una sèrie de preguntes per veure que en sabien sobre el tema. Els hi vam explicar el que havíem fet fins aquell moment i quins eren els nostres plans per l'APS.

Un altre tipus de difusió, ha estat el vídeo creat per les 4 companyes, parlant sobre les diferents desigualtats entre barris i els diferents estils de vida. Aquest vídeo va ser el primer ensenyat, però per al final d'aquest projecte el vídeo de difusió inclou fotografies i més muntatge sobre la nostre experiència fent aquesta APS.

Volíem fer un pòster, però per qüestió de temps no vam poder. Si haguéssim fet un, l'hauríem penjat pel barri i per totes les classes del curs. En ell es trobaria tot tipus d'informació sobre les diferents entitats que ajuden als sense sostre i el que hem fet nosaltres durant el curs amb l'APS.

Cronologia del servei

El dia 7 de maig vam quedar a La Rambla els 7 alumnes, dels quals dos no formaven part de l'APS i volien participar, dos professors i el fill d’un d’ells. Allà ens vam trobar amb la noia encarregada de l'Associació “Casa Solidària”, anomenada Carina. 

La Carina estava acompanyada d'altres persones que formaven part de l’Associació i anaven a ajudar. Aquelles persones portaven bosses amb menjar i ens van explicar que ells s'encarregaven de comprar-lo. A partit d’allà, ens vam dirigir cap al Convent del Àngels per preparar els sopars que més tard serien repartits als necessitats.

Al arribar al convent, la germana de l'ordre religiosa ens va guiar junt amb la Carina fins la cuina on prepararíem el menjar. A l'arribar a la cuina, ens van demanar amablement que ens rentéssim les mans i ens poséssim els guants, la mascareta i la gorra. A continuació, se'ns va repartir la feina i vam començar a treballar. 

Des de les 19.00 fins les 20.20 vam estar preparant entrepans i embolicant-los. Quan vam acabar, els vam posar en bosses de plàstic i ens vam dirigir cap a l'Estació del Nord. De camí, ens vam parar a Plaça Catalunya, la Carina va pujar a un taxi amb les bosses de menjar per dirigir-se cap a l’Estació del Nord, els altres vam anar caminant.

Quan vam arribar, hi havia molta gent fent cua per poder rebre el seu menjar; les taules on estava col·locat el menjar es trobaven en línia recta.

A cadascun de nosaltres se’ns va donar una posició en la taula per poder col·laborar en la repartició, com per exemple, donar la fruita o els sucs, excepte el professors, ells s’encarregaven de vigilar-nos. Vam estar fins les 22.00, ens vam fer una foto de grup, ens vam despedir i vam marxar.

Aquesta experiència ens va marcar a tots, ens agradaria tornar-la a fer. 

Cronologia de la formació

A principi de curs, el nostre tutor d'APS ens va fer una explicació general del projecte i, tot seguit, ens va entregar uns documents en els quals s'explicava l'evolució de les desigualtats al llarg dels anys. D'aquests documents vam fer un resum que està penjat en el blog, l'entrada s'anomena Desigualtats Socials.

Per Nadal, vam veure el programa del 3/24, que es deia "És la desigualtat, estúpid" i també hi ha una entrada al blog amb el mateix nom que el vídeo.
Aquest és el link del vídeo: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/mon-324/es-la-desigualtat-estupid/video/5605435/

Altres formacions van ser una xerrada amb un membre d'una organització d'ajuda, i també vam assistir a Arrels, una fundació que també es dedica a ajudar a les persones en males situacions.
De tot això hi ha entrades al blog explican-ho més detalladament.

APS: Desigualtats socials.

La nostra APS consisteix a combatre contra les desigualtats socials actuals a Barcelona amb la finalitat de fer una crida a la població, per conscienciar de la situació de la gent que viu al carrer.

El nostre principal objectiu de fer aquesta APS, es combatre les desigualtats socials de tot tipus, no solament les desigualtats socials entre homes i dones. I així, d'aquesta manera, fer que tota la ciutadania pugui ajudar fent un canvi, no només escoltant la nostra difusió a Youtube ni web escolar, sino actuant en contra de les desigualtats socials.

Nosaltres els alumnes no podem fer un gran canvi ara mateix per tot això, solament difundir-ho. Però pensem que pot ser, gràcies a totes les difusions que fem, persones amb alts càrrecs, periodistes, o d'altres, puguin ajudar-nos a donar visibilitat a aquest tema que se li dona importància, pero no la suficient i que puguin fer un canvi petit o gran, pero que el fasin.

          

SITUACIONS DE VIDA

Continuant amb el nostre projecte de l'APS, vam decidir centrar la nostra presentació en les Situacions de vida concretament amb les relacionades amb la pobresa i exclusió social que trobàvem a Barcelona.

A continuació teniu tota la informació en la que es basa la nostra presentació.

Introducció : En la nostra última exposició us vam parlar de les desigualtats, com esdevenen i com està creixent.

Actualment  a Catalunya, per exemple, s’està produint un augment generalitzat de les situacions de risc de pobresa i d’exclusió social provocat per la destrucció massiva d’ocupació, l’empitjorament de les condicions laborals i la pujada de preus massiva. Fins i tot, això ha acabat provocant que molts grups socials considerats fa unes dècades benestants estiguin afectats.

Tema preocupant, no?

Per nosaltres sí, per això, hem volgut informar-nos i veure amb els nostres propis ulls el que està passant a gran part de la societat catalana.

No ens hem hagut d’anar molt lluny, ens trobem a la carretera de Collblanc, lloc que separa dues zones de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Ara estem en un barri on la crisis ha afectat d’una manera dura a les famílies i al sector comercial.

Per això ara parlarem amb una noia que ha estat visquen  i treballat en aquest barri i ens explicarà els canvis que ha vist des d’aleshores.

ENTREVISTA

Ara ens trobem aquí amb la Sandra.

-Quants anys portes vivint al barri?

+Doncs tinc 43 anys, des de que vaig néixer .

-I treballant?

+Treballant en aquest barri pues 28 anys porto.

-Has vist molts canvis durant tots aquests anys?

+ Doncs molts, bastants canvis.

-Per exemple…?

+Per exemple des de fa 7 o 8 anys, que m´he tingut inclús que canviar de pis. Jo abans vivia en aquest barri però una mica més abaix d’aquí del Mercat de Collblanc, i hi ha de tot, molta immigració i no és el mateix.

-Quines situacions has vist que no corresponien a altres èpoques?

+Doncs sobretot el tema aquest de la immigració.

- I gent al carrer dormint o buscan per les escombraries?

+Sí, també, igual, tot et porta al mateix, des de que va començar la crisi doncs ha anat caient. Ara sembla que remonta una mica, hi ha molts joves emprenedors, que estan aixecant el barri i això espero que vagi molt bé.

-Moltes gràcies des d’aquí una visió més amplia del barri i moltes gràcies per la teva col·laboració.

ENTREVISTA 2

Ara estem aquí amb el Hassan i els seus amics i els hi farem unes preguntes.

-Veieu molta desigualtat en el vostre barri?

+Bueno sí, una mica. Depen de quin lloc del barri hi ha més desigualtat o no.

-I gent que viu al carrer?

+No molta, només una mica per la zona més baixa.

-Moltes gràcies i fins aquí una petita informació.

ENTREVISTA 3

Ara ens trobem amb la Sara i en Pau i els hi farem unes preguntes.

-Creieu que hi ha molta desigualtat en aquest barri?

+Bueno si.(Sara)

+Jo crec que sí.(Pau)

-I molta gent sense sostre?

+Jo no veig gaire gent sense sostre, o sigui veig, però ho relaciono perquè sigui el barri. També la veig a altres barris, no només en aquest.

-I per què creieu a que és degut això?

+No conec gaire la història del barri però jo crec que és més aviat perquè esta a les afores de Barcelona i llavors és com un barri “dormitori” de persones obreres, treballadores i per això és més normal que hi hagi tanta desigualtat.

ENTREVISTA 4

-Estem amb la Maria Dolors i ara li farem unes preguntes. Considera que als barris de Barcelona hi ha molta desigualtat?

+Sí, bastant.

-I perquè creu que és degut això?

+Pues suposo que és per la crisi, per les emmigracions i per molta cosa.

-Moltes gràcies.

Després de veure aquestes entrevistes ens adonem de que de petits els nens veuen les desigualtats durant tot el temps, però sobretot que no saben exactament el perquè, en canvi quan parlàvem amb gent d’una edat més avançada si que ens saben donar un motiu. Una de les grans conclusions és que una de les raons que més es diu és la immigració.

També ens hem adonat que a l’hora de fer les entrevistes moltes persones no volien comprometre i parlar sobre aquest tema.

I creiem que és perquè la gent té por de parlar d’aquestes situacions de manera global i normalment passava més amb la gent gran.

Podría ser per por a parlar d’aquest conflicte o per falta de coneixements.

Una frase que vem veure i ens va inspirar va ser:

Sabem que no hi ha límits, que es poden traspassar fronteres inclòs les nostres pròpies i anar més enllà.

Una de les preguntes que hem formulat a la gent que hem entrevistat ha estat:

Veus molta gent sense sostre?

L’any passat, la Fundació Mambré, la nit del 18 al 19 de maig va fer un recompte a Barcelona de la gent que dormia al carrer. Va sortir un total de 941 persones, una dada que va superar el recompte realitzat per la Fundació Arrels, ja que ells van comptar 892 persones. A més, en aquestes dades cal afegir-hi les 1.973 persones que havíen dormit en equipaments municipals com són els albergs i residències especialitzades en aquests casos.

En total, a Barcelona, l’any 2016, hi havia unes 2.914 persones sense llar a la ciutat.

COM S’ARRIBA AL CARRER?

Una persona no acaba al carrer d’un dia per l’altre, la seva situació es va deteriorant amb el temps. Els motius són molts i variats:

Estructurals: Relacionats amb el procés econòmic, el mercat immobiliari, els moviments migratoris.

Institucionals: Relacionats amb els serveis socials, els mecanismes d’ajut i els procediments institucionals.

Relacionals: Relacionats amb la situació familiar (per exemple, un divorci o la mort d’un familiar).

Personals: Relacionats amb l’educació, l’edat, la dependència i la salut.

Discriminació o absència d’un estatut legal: Relacionats amb les situacions particulars que poden viure els immigrants i algunes minories, com la comunitat romaní.

Dins de les causes de perquè acaben el carrer destaquen:

45% la pèrdua de la feina

26% no poder fer front al pagament de l’allotjament

21% la separació de la seva parella

El perfil de les persones sense llar:

·         90% són homes

·         10% són dones

·         58 anys d'esperança de vida. 42,7 anys de mitjana d'edat

·         50% tenen fills

·         44,5% porta més de tres anys sense allotjament propi

·         50% de les persones busca feina

·         54% són espanyoles

·         60% té estudis d’educació secundària. 12% estudis superiors

·         El 20% no té targeta sanitària a l’Estat. A Barcelona, el 79,2% pateix   trastorns crònics físics o mentals

·         50% ha estat víctima d’algun delicte o agressió

I centrant-nos en notícies,  el director de Arrels va senyalar, el dia 2 de Març de 2017, que els sense sostre han augmentat un 37% a Barcelona des de 2008. Per això el  director va demanar crear més pisos de baixa exigència, que són pisos en els que s’exigeix menys a les persones sense sostre que en un alberg, per els que no volen ser controlats.

Divendres 3 de març del 2017-20 Minutos.

ALGUNA VEGADA T’HAS PLANTEJAT ACABAR EN AQUESTA SITUACIÓ?

Conclusió.

Gràcies a aquest treball, hem arribat a la conclusió que la quantitat de gent sense sostre no depen del barri, ja que parlant amb gent que no va voler ser gravada, ens van explicar que trobaven més gent sense sostre per la zona de Sants que d’Hospitalet.

Quan ens encaminavam cap a l’Hospitalet teníem la idea de que ens trobaríem bastanta gent sense sostre i de fet va ser tot el contrari, no ens vam trobar cap persona que vivia al carrer en aquella part, cosa que ens va sobtar , ja que és conegut com una zona de una qualitat de vida baixa. En canvi, si que ens vam trobar amb una quantitat d’immigració bastant elevada cosa que no esperàvem tant i també ens va sorprendre.

Per la zona on vam estar gravant, vam trobar un institut, i vam estar parlant amb uns nois que no volien ser entrevistats, i ens van explicar que no dominaven tant el català encara ja que els hi costava, però que poc a poc s’anaven acostumant.

Una altra dada que ens va cridar l’atenció va ser que bastanta gent acusa el fet de la immigració per escusar la desigualtat, a part de la crisi. Aquests dos motius van ser els que més es van repetir.

A l’hora de fer les entrevistes amb diverses persones, ens vam adonar del gran desconeixement de les causes del perquè la gent acaba sense sostre per part dels nens i adolescents que tendeixen a veure aquestes situacions al seu dia a dia, ja sigui en el seu barri o en zones externes.

En general aquest treball ens ha servit per adonar-nos de que les desigualtats estan més aprop del que ens pensem i que en qualsevol moment de la vida, aquella situació podria ser la nostra.

Acabar al carrer és un fet que és pot prevenir i solucionar, però el Govern i la societat no li donen la importància que se li hauria de donar i que realment té.  

Prefereixen gastar-se els ingressos en coses irrellevants o guardar-se’ls per al seu benefici propi, en comptes d’ajudar a la gent que realment ho necessita i està passant per una situació complicada i dura, ja que si ens parem a pensar tots som éssers humans i ells estan vivint en unes condicions inhumanes.

A qualsevol persona que estigués en aquella situació li agradaria tenir un suport i rebre una ajuda.

Webgrafia

-http://www.eldiario.es/catalunyaplural/barcelona/sense-llar_0_462653861.html

-http://www.fundaciomambre.org/ca/noticia/97_941-persones-dormen-als-carrers-de-barcelona.html

-Diari 20 Minutos.

-http://www.arrelsfundacio.org/persones-sense-llar/problematica/