El
passat 3 de febrer, el Félix Perales, tresorer de la Associació Casa Solidària,
va visitar la nostra escola per explicar-nos el projecte en el qual estava
treballant.
Aquesta
Associació la van desenvolupar amb el desig d’ajudar als més desfavorits de la
ciutat. Es troben a Madrid, Lleida i Barcelona, on tenen la seu.
S'organitzen per grups de voluntaris on cada persona aporta allò que pot segons les seves possibilitats: cuinar plats calents, preparar entrepans, aportar racions de fruita, recollir donacions, facilitar el transport o realitzar el repartiment del menjar. Tots són voluntaris: associacions de veïns, universitaris... l’Estat no participa per res.
S'organitzen per grups de voluntaris on cada persona aporta allò que pot segons les seves possibilitats: cuinar plats calents, preparar entrepans, aportar racions de fruita, recollir donacions, facilitar el transport o realitzar el repartiment del menjar. Tots són voluntaris: associacions de veïns, universitaris... l’Estat no participa per res.
A Barcelona reparteixen uns 195 sopars diaris;
cobreixen dues zones: l’Estació del Nord, on hi van quatre dies per setmana a
les 21: 00h i en reparteixen a unes 160 persones/dia i, a l’Estació de Sants,
on hi van tres dies per setmana a les 20:30h i reparteixen a unes 35 persones/dia.
Bàsicament s’encarreguen de donar sopars perquè de dinars ja hi ha moltes que
se n’encarreguen.
A més, a part de donar-li de sopar també els ajuden a buscar albergs a aquells que viuen al carrer o centres de destoxicació per si estan en situacions d’addicció.
A més, a part de donar-li de sopar també els ajuden a buscar albergs a aquells que viuen al carrer o centres de destoxicació per si estan en situacions d’addicció.
Per la gent que viu al carrer Casa Solidària no
és només un “repartidor”, ja que, els voluntaris els tracten com si fossin de
la família: els escolten, aconsellen i el més important, els hi donen amor.
Van començar fa cinc anys, al 2012. Al principi,
venien unes 50 persones, però actualment venen més de 200. N’hi ha de totes les
nacionalitats: estrangers que no tenen a cap familiar per recolzar-se i
espanyols, que cada cop n'hi ha més.
A l’hora
de repartir el sopar veuen persones que viuen soles i, per tant, venen elles, o
que viuen en família però ve el cap de família. Actualment, molta de la gent que ve resulta que té un ingrés,
però és insuficient per abastir totes les necessitats i, és per això, que per
reduir despeses el van a buscar.
Fins i tot, hi ha menors que s’escapen dels
centres per anar a buscar menjar, tot i estar prohibit, l’associació els ajuda.
Com arriben en aquesta situació...? Pregunta
que es planteja tothom; bàsicament per temes econòmics o depressions molt
fortes que els han conduït a l’addicció de l’alcohol i drogues. Costa molt sortir-se
d’elles.
Tots podem arribar a aquesta situació, per
això, hem de ser conscients que la nostra vida ha de tenir una coherència.
En definitiva, aquestes persones no ens han de
donar fàstic ni por, ja que, l’únic que demanen és que quan algú passi pel seu
costat no passin i es preocupin d’ell.
Frase reflexiva del seu blog http://www.casasolidaria.com/
QUE SEA UN PROTECTOR PARA LOS
DESVALIDOS, UN GUÍA PARA LOS VIAJEROS EN EL CAMINO Y PARA LOS QUE DESEAN CRUZAR
EL AGUA, UN PUENTE, UN BOTE O UN NAVÍO.
No hay comentarios:
Publicar un comentario